2103 - Joane i Pau

2103 - Joane i Pau Barcelona Arquitectura i Art Nøra Studio.

Arquitectura i Art

Al barri de Vallcarca de Barcelona es rehabilita un dels pisos d’un bloc plurifamiliar.

El projecte vol posar en valor les qualitats de l’edifici. Per fer-ho, s’alteren els espais, materials i elements constructius preexistents per integrar-los en un nou conjunt. L’usuari no pot diferenciar amb seguretat allò que és nou d’allò que ja hi era. La reforma s’entén com una més de les modificacions que l’edifici patirà al llarg de la seva història, i la seva funció primordial és adaptar-lo a la vida dels seus nous habitants.

Per tal d’emfasitzar la qualitat dels materials, aquests es distribueixen en una composició per capes. Per una banda, una línia situada a l’alçada de 2,40 metres delimita dos mons: la terra i el guix, la llum artificial i les portes, el vermell i el blanc, l’estructura i el revestiment, la rugositat de l’ombra i l’esmorteïment de la llum.

Un altre límit entre capes és el que separa el pla vertical del terra. Els paviments de formigó polit, delimitats per un perímetre de fusta a mode de junta de dilatació, encerclen superfícies de rajoles hidràuliques amb motius geomètrics que indiquen el focus de cadascun dels espais en què es divideix la planta.

La pròpia planta s’entén també com una composició per capes. S’aprofiten les crugies transversals de l’estructura per definir tres ambients: la zona semiexterior, la zona de dia i la zona de nit.

Aquesta darrera, seguint la lògica de fer evident la materialitat que es troba al fons de l’habitació, rebutja la distribució per envans. Els banys i dormitoris s’articulen a través de dues fileres d’armaris que els separen del passadís. La continuïtat d’aquests espais al voltant dels armaris es produeix per la seva desconnexió de les parets i el sostre.

Una sèrie d’objectes i mobles participen de l’ordre que s’estableix per als acabats. Per sobre de l’alçada de 2,40 metres apareixen llums amb formes geomètriques: esferes recolzades als armaris i tubs que pengen del sostre, cap d’ells toca les parets.

Entre el terra i l’alçada de 2,40 metres, contràriament, tot d’endolls, interruptors i calefactors s’acoblen a les parets. Tots ells aprofiten les instal·lacions amagades als paraments blancs que es troben a l’altura del tacte.

Finalment, una sèrie de mobles s’aixequen del terra sobre potes amb la intenció d’evitar amagar els motius de les rajoles que trepitgen.